El guà és el joc més popular del jocs de bales. La
primera meitat del segle XX anomenat “clotet”, on posteriorment, ha esdevingut
guà fent referència al forat al terra per a la seva pràctica. Els jugadors
cadascú amb la seva bala des d’una línia a certa distància es llençava la bala
procurant ficar-la dins el guà o tan a prop com pugui. El que la ficat dintre
començava a tirar o si no hi havia el més pròxim. Posteriorment, s’ha de tirar
contra una de les bales dels adversaris. La primera s’anomenava “chiva”,
“chivas” o simplement “primera”, la segona “peu” o “segona”, però també es va
posar de moda a les dècades 1970-1980 “lohay”. Un cop havia picat la bala
contra la bala del adversari, havia de allunyar-se tan com per entrar el teu
peu com a marcador de distància. El tercer cop anomenat “tute”, i finalment
s’havia de ficar al guà o al clotet. Aquesta modalitat de “chiva, pie, tute i
guá”, va ser molt popular durant la dècada de 1970 fins a inicis de 1990.
Actualment, malgrat la diferències generacionals i els pocs racons per a la
seva pràctica en parcs públics sembla que es tornaria a jugar al Prat.
Diverses maneres, però no les úniques, de tir per a la seva pràctica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada