Cal Truco

A inicis de la dècada de 1920, Jaume Casanovas i Parellada encarregaria la construcció d’una casa de forma basilical i d’estil senyorial a mig kilòmetre del mar, prop de la desembocadura del riu Llobregat. Per a la memòria de molts pratencs està les històries sobre contraban, l’àrea de repòs i posteriorment el restaurant que s’instal·laria als anys setanta. Ben aviat farà 17 anys que es va enderrocaria la casa.

Ballesta al Prat

Al Prat del segle XIII ens trobem documentat les típiques ballestes que servien per a la caça i la defensa, essent un bé preuat ja que passà com herència mitjançant els testaments. El giny es componia d’un fort arquet d’acer o fusta flexible, muntat damunt una crossa de fusta. Una corda unia els dos extrems de l’arquet, que es tensava per tal de poder empènyer el dard. Quan la corda es lliurava del ganxo que la retenia impulsava el projectil a gran velocitat, però perquè això fos efectiu la corda havia d’estar ben tensada, la qual cosa es requeria molta força. No serà fins al final del segle XVI quan entrà en ús les escopetes i pedrenyals abandonant la ballesta al Prat com a arma important.

La Segona Màquina de Cal Patrici

A inicis del segle XX, Jaume Casanovas i Parellada va construir la casa coneguda com la Màquina de Cal Patrici, ja que estava dintre dels terrenys de Patrici Mèlich i instal·là una segona màquina de vapor. Per això, també seria coneguda com la Segona Màquina, arran de l’èxit de la Primera Màquina a Cal Pau de la Màquina. Es decidí construir una segona amb la intenció d’agafar l’aigua del riu amb l’esmentada màquina de vapor i repartir-la als camps de cultiu. Era al costat de la casa en un cobert on hi havia la maquinària. No tindria tanta funcionalitat com els cinc motor-bomba de la qual disposava la masia de Cal Fernando o Cal Pau de la Màquina, però formaria part de l'intent industrial de l'aprofitament del riu per a l'agricultura.

Camí de Cal Truco

El camí de Cal Truco era un pas que des de gairebé la Màquina de Cal Patrici o La Segona Màquina es dirigia a la masia de Cal Truco. El vial va ser creat a inicis del segle XX per accedir a la masia propietat de Jaume Casanovas i Parellada, essent un camí important pròxim a l’antiga desembocadura. Passant Cal Truco, el camí s’endinsava uns 500 metres fins al mar a la dècada de 1920, on des de 1996 amb la destrucció de la casa i la posterior desviació del riu, les obres aeroportuàries i el polígon pratenc han modificat el vial. Actualment i salvant les grans diferències, gairebé coincideix amb el camí creat per als camions per a l’aportació de materials per a l’ampliació del Port de Barcelona, a pesar de la seva considerable amplada.

Cal Patrici

Després de la devastadora guerra del francès al 1814 i amb l'eliminació de masos vora el riu, s'iniciaria la construcció a la Bunyola de Cal Patrici, mantenint la concepció defensiva amb la nova creació d'una torre i edificant per fases un conjunt de 5 cases. El creuament de camins d'origen medieval on estava situada li dotava d'una gran importància. Amb l'excusa d'estar afectada pel port de Barcelona i pel seu estat de conservació va ser enderrocada el 1970, perdent un dels masos més grans del municipi del Prat.

El mas fortificat Guitart o Guinart

Durant els segles XII i XIII, el sector conegut com l'Illa de Banyols, antiga propietat de Provençana, s’instal·laren un seguit de torres defensives davant les incursions i atacs al litoral per part de pirates i bandolers. El topònim “llampegada” o “eslampegada”, que de ben segur feia referència a torres situades a la costa és present a l’indret referenciat, amb la intenció de defensar l’àrea pròxima a la ciutat de Barcelona. Seria al llarg del segle XII i fins al segle XV quan la família Guinart o Guitart instal·laria a la banda esquerra de la antiga desembocadura un mas fortificat en les seves terres plenes de llacunes i aiguamolls. Malgrat, la manca d'estudis històrics al respecte sobre aquestes defenses, les dades sobre els masos fortificats a l’actual Bunyola del Prat durant l’època baix medieval era una característica d'un territori dispers.

Camí de Cal Patrici

L’actual i mal anomenat camí de Vora el Riu correspon a una desvirtuació del nom del vial tradicionalment conegut com a Cal Patrici. Aquest camí era la continuació del camí del Sorral que a l’alçada de la masia de Cal Fernando Puig canviava el nom, discorrent fins a Cal Truco a l’antiga desembocadura del riu. Malgrat que encara continua el nom de camí de Cal Patrici, a l’igual que la masia, amb les remodelacions del Polígon Industrial Pratenc s’ha desvirtuat el carrerer de l’antic sector de la Bunyola. Actualment, existeix un carrer anomenat com a Cal Patrici, gairebé a la nova desembocadura, a pesar que es troba quasi un quilòmetre de l’hàbitat del mateix nom.

Cases d'en Puig, un patrimoni perdut

El 1784 es construïren cinc cases per part d’en Josep Puig i Bou conegudes com a Cases d’en Puig. A l’època es trobaven allunyades del centre administratiu del Prat, on configurava veritablement un propi raval. Habitatges de planta i pis i hort, posseïen un forn de pa comunitari i un pou artesià comunitari. Amb l’adquisició per part de l’Ajuntament del Prat el 2002, modificà completament tota l’estructura, mantenint només part de la façana.

Camí de Cal Serra

El camí de Cal Serra és l’actual vial que des del camí de la Carretera de la Marina passa per la masia de Can Peret de la Serra o Cal Xicomèdia i va en direcció al riu Llobregat. Tradicionalment, aquest vial era d’ús públic i a finals del segle XVIII i el segle XIX havia estat propietat del terme municipal de l’Hospitalet de Llobregat. L’any 1926, aquest terme cedia part de les seves possessions entorn a la masia, passant Can Serra al Prat. Històricament, aquests terrenys que ocupa la masia esmentada fan relació a l’antiga propietat de Provençana, l’Illa de Banyols, essent en època medieval part d’una illa davant el capritx i inundacions del riu Llobregat.

Pere i Paulina, gegants del Prat

En Pere i la Paulina formen part del conjunt de gegants del Prat. El 1980 Joan Sanahuja va proposar a l’ajuntament la construcció d’altres gegants, on serien presentats durant la VII Fira Avícola Raça Prat d’aquest mateix any. Pere i Paulina -en record dels patrons del Prat, sant Pere i sant Pau-, són els encarregats de voltar arreu de Catalunya. El Pere representa les característiques d’un arrosser pratenc i la Paulina una pubilla catalana amb el cistell amb elements com el gall pota blava.

Moment per descobrir i ampliar informació, aquesta tarda i fins el 8 de juny amb l’exposició sobre les figures que formen part del seguici de Festa Major al Cèntric.

http://www.patrimonicultural.elprat.cat/rss_detall/_H4QS29qxa73iC08S7D4Ztw8nG4cxjGN1M-ulhtstYRNgubd5mxdNSuCSID-FJ6J4dcjNZJDhKO2ZQIMoyQcGFQ

Cal Tereseta, patrimoni perdut

La casa del segle XIX coneguda com Cal Tereseta, Can Despujol o Cal Montes del segle XIX va ser enderrocada el 1995 il·legalment. Propietat de la família Ignasi Despujol, famós per ser governador militar, posteriorment, va ser venuda la finca a Ramon Montes, membre de la família fabricant de galetes –Montes-. Els darrers anys, popularment, la torre era coneguda com la Danone pel cartell anunciador d’aquesta marca a la teulada.

Alambí a les masies pratenques

A les cuines de moltes masies del Prat durant l'Edat Mitjana existia un alambí per a destil·lar aigües. Ja que l’aigua era dels pous superficials i no era recomanable el seu ús, s’instaurarà el costum de beure l’aigua del riu, mitjançant les anomenades "pedres suadores", malgrat també els riscos bacteriològics.

Camí de Cal Minguet

La part de l’actual camí de Cal Minguet és un vial que malgrat les modificacions i la propietat privada corresponia a un domini públic per a l’aprofitament de l’Estany de la Ricarda al llarg del segle XIX.

La compra i l’explotació de la partida de la Ricarda va comportar les modificacions de la xarxa viària i la prolongació de vials. El Camí de Cal Minguet del segle XIX naixia d’un vial que sortia de l’antic camí de Cal Gravat i anava en direcció fins al Camí de València. L’ocupació i privatització de l’espai de la Ricarda a inicis del segle XX va fer prolongar el Camí de Cal Minguet, aprofitant alguns trams d’un camí que vorejava l’estany.

La Casa del Mar

La Casa del Mar ubicada dins del recinte aeroportuari és tan important per a la història recent pratenca com desconeguda. Creada el 1915 com a seu social militar, pròxima a la platja del Remolar, s’accedia des de la carretera de la Volateria, passant abans per Ca la Morena i Cal Conde, dins del complex militar de l’Aeronàutica Naval. Actualment, la propietat correspon a l’Estat espanyol essent protegida dins del catàleg de patrimoni arquitectònic del Prat.

Camí de les Moreres a la Plana del Galet del Prat

El camí de les Moreres del Galet era un vial del Prat que anava en direcció a Cornellà del Llobregat. La importància d’aquest camí era poder anar als molins fariners de Cornellà a mitjans del segle XIX. Avui dia, el camí es trobaria en el tram del riu entre els dos termes municipals, dessecat a mitjans del segle XX per runes i deixalles de la ciutat de Barcelona, que van aparèixer durant les obres constructives del centre comercial Splau i de l’estadi del RCD Espanyol.

Cal Met Natrus

Cal Met Natrus o Cal Bombet es va construir a la primera meitat del segle XIX al districte de la Bunyola. Situada entre el final del camí de Cal Xeix i el camí de València, correspon a una masia de planta baixa, pis i golfes amb coberta de dues vessants a la façana principal. Els seus cossos annexos, magatzems, safarejos i el quasi perdut rellotge de sol presenten un temps allunyat de la importància de l’hàbitat en el qual va ser important. Malgrat el seu progressiu deteriorament es troba protegida dins del catàleg de patrimoni arquitectònic del Prat.

Can Bou

La masia de Can Bou era una masia de principi del segle XIX, que posseïa una finca de 20 mujades de les mes fèrtils del delta del Llobregat. Tenia la façana esgrafiada i dos rellotges de sol. De gran importància era el seu mur de protecció al voltant de la masia com a salvaguarda davant les continuades riuades; a més de l'era, l'estable i els galliners. L'era estava enrajolada, que permetia batre les mongetes sense polseguera. Els últims propietaris van ser Joan Puig Bosch i Mercè Mestres.

Més enllà d’aspectes polítics, el grup Carrefour s’aprofitava de la legislació vigent, instal·lant el primer hipermercat a Espanya al terme municipal del Prat de Llobregat al 1973. La companyia comercial francesa va escollir els terrenys de Can Bou, destruint la masia de caire senyorial del segle XIX.

Colla del Diables del Prat

El 1983 es va crear la Colla dels Diables del Prat a partir de membres de l’agrupament Anton Vilà. La casualitat va fer que aquest any, una colla de diables de Tarragona contractada per l’ajuntament per a la festa major, no hi poder assistir. És quan un grup d’amics, constituïren la Colla sortint amb gegants i majorets. Formen part d’un patrimoni immaterial del Prat, on la propera Festa Major complirà 30 anys de la seva existència i del gaudiment per als pratencs i pratenques.

Camí de Cal Serra del Prat

El Camí de Cal Serra era un vial d’accés de servitud. Des de l’antiga carretera de la Bunyola era el pas per entrar a la desapareguda masia Cal Serra o Cal Miquelet del Serra, ubicada entorn a la plaça Blanes. L’obertura de l’actual carrer Lleida, malgrat projectat al 1916, no seria fins al 1951 quan es construís. A mitjans de la dècada de 1970, l’ajuntament expropià l’antiga finca de Cal Serra o Cal Miquelet del Serra.

"Mercadillo" o "el Jueves" a Sant Cosme

Anar a comprar dies com avui al “Mercadillo” ha estat una tradició molt pratenca, tan que també és conegut com “el Jueves”. Des d’inicis del segle XX es celebrava a la plaça de la Vila, després a mitjans d’aquest segle es celebraria a l’avinguda Verge Montserrat a tocar al Casal de Cultura. I més tard al costat de l’actual CAP Ramona Via a la mateixa avinguda. Al 1969 s’estudiaria passar-ho al nou barri de Sant Cosme que fins a dia d’avui forma part d’una tradició, del que pugui gaudir, anar al mercat al matí del dijous.