L'increment actual de senyals o panells informatius als diferents municipis arreu de Catalunya ha comportat la identificació d'espais històrics o memorials. Aquests han tingut categoria d'unitat única, demostrant que la història són "pòsits" d'un moment puntual. Més enllà d'aquesta errònia concepció de la Història, la no identificació d'estructures descontextualitzades configuren als individus una enriquidora abstracció que potencien encara més el sentit d'unitat. La interrelació entre els elements patrimonials i les persones en certs moments semblen contradictoris, però a vegades les restes són part del paisatge urbà d'una ciutat. Aquest, és el cas dels finestrals gòtics de la desapareguda masia Can Peixo Vell. Aquest habitatge rural del segle XVI, també anomenat
Torre de Mn. Amell i en pocs documents del segle XIX com a
Casa Gran, va ser desfet al 1957. L'estructura masovera, que semblava més una fortalesa gòtica, va ser construïda amb pedra de Montjuïc, amb el cos econòmic que suposava creuar el riu Llobregat, i sobretot destacable pels seus finestrals gòtics en una vila acostumada a l'austeritat. Recordem que Cal Joanet del Tivis o Cal Tivis edificada a finals del segle XIX a la Bunyola i propietat de Ferran Puig, actualment, conserva un finestral gòtic procedent d'una masia no identificada. En quant a Can Peixo Vell, malauradament, per l’afectació de les vies del tren i l'àrea d'influència del servei ferroviari es va decidir el seu enderroc, com ja hem comentat al 1957. Però en aquest cas, l’Ajuntament del Prat va garantir la protecció dels seus finestrals conservant tres al jardí de la Torre Muntadas i un al Parc del Fondo d’en Peixo.
El patrimoni cultural pot ser musealitzable o susceptible de ser reconegut. Cal dir, que la gestió del patrimoni cultural i de la seva memòria que faci el municipi és considerada com un instrument per establir enllaços de cohesió social, augment de la promoció econòmica o turística i d'una millora en la qualitat de vida. L’objectiu principal és que la població local entengui i consideri el valor de les restes patrimonials. El reconeixement per part dels pratencs d'aquestes estructures comportarà reflexions de polítiques de gestió cultural pel futur.
L'increment actual de senyals o panells informatius als diferents municipis arreu de Catalunya ha comportat la identificació d'espais històrics o memorials. Aquests han tingut categoria d'unitat única, demostrant que la història són "pòsits" d'un moment puntual. Més enllà d'aquesta errònia concepció de la Història, la no identificació d'estructures descontextualitzades configuren als individus una enriquidora abstracció que potencien encara més el sentit d'unitat. La interrelació entre els elements patrimonials i les persones en certs moments semblen contradictoris, però a vegades les restes són part del paisatge urbà d'una ciutat. Aquest, és el cas dels finestrals gòtics de la desapareguda masia Can Peixo Vell. Aquest habitatge rural del segle XVI, també anomenat Torre de Mn. Amell i en pocs documents del segle XIX com a Casa Gran, va ser desfet al 1957. L'estructura masovera, que semblava més una fortalesa gòtica, va ser construïda amb pedra de Montjuïc, amb el cos econòmic que suposava creuar el riu Llobregat, i sobretot destacable pels seus finestrals gòtics en una vila acostumada a l'austeritat. Recordem que Cal Joanet del Tivis o Cal Tivis edificada a finals del segle XIX a la Bunyola i propietat de Ferran Puig, actualment, conserva un finestral gòtic procedent d'una masia no identificada. En quant a Can Peixo Vell, malauradament, per l’afectació de les vies del tren i l'àrea d'influència del servei ferroviari es va decidir el seu enderroc, com ja hem comentat al 1957. Però en aquest cas, l’Ajuntament del Prat va garantir la protecció dels seus finestrals conservant tres al jardí de la Torre Muntadas i un al Parc del Fondo d’en Peixo. 
El patrimoni cultural pot ser musealitzable o susceptible de ser reconegut. Cal dir, que la gestió del patrimoni cultural i de la seva memòria que faci el municipi és considerada com un instrument per establir enllaços de cohesió social, augment de la promoció econòmica o turística i d'una millora en la qualitat de vida. L’objectiu principal és que la població local entengui i consideri el valor de les restes patrimonials. El reconeixement per part dels pratencs d'aquestes estructures comportarà reflexions de polítiques de gestió cultural pel futur.
1 comentari:
Estic d'acord amb tu, però el patrimoni conservat sense una contextualització perd valor. Els finestrals de la masia Can Peixo Vell, tenen el valor que tenen per haver format part d'una de les masies més antigues del Prat. Salvar-les i col·locar-les en un jardí o en un parc sense que hi hagi una placa que expliqui la seva procedència fa molt difícil que els ciutadans de a peu les valori com es mereixen. El patrimoni el posa en valor la ciutadania, però correspon a l'administració pública la seva gestió,sobretot en la conservació i la difució.
Publica un comentari a l'entrada