El districte de la Ribera documentat a partir d’inicis del segle XIV feia referència a l’anomenat Prat de Sant Boi. Actualment, els santboians encara nomenen aquest sector com la Marina, fent al·lusió a l’àrea antiga ocupada per llacunes i el mateix mar. Aquests topònims curiosos per qualificar dos indrets ben peculiars, manifesten que la Marina de Sant Boi marcaria els límits amb la mar d’una època ja ben remota. Per les avingudes del riu, des de la baixa edat mitjana la vila de Sant Boi va perdent terrenys que va guanyant la reialesa i els pagesos propietaris pratencs, malgrat que havien de pagar tributs fins a la independència parroquial del Prat al 1554.
9 comentaris:
El Prat sempre ha estat un municipi depenent de Sant Boi, de fet quasi no te historia, ja que està al damunt d'un delta de formació recent
La fotografia m'agrada
Hi han vaixells enfonsats sota el Prat?
Hi han notícies de derelictes localitzats a Viladecans, Gavà i Castelldefels. L'estudi al Prat, va una mica endarrerit, però la Conselleria de Cultura i l’Ajuntament del Prat de Llobregat, varen aprovar el Pla Especial i Catàleg per a la protecció d’elements d’interès del patrimoni-arquitectònic i ambiental del municipi del Prat de Llobregat, com a element catalogat trobarien el jaciment arqueològic conegut com Les Sorres. Lògicament, el jaciment abraçaria tot el Delta del Llobregat com a àrea d’interès arqueològic, entès com a port natural per a la localització, aïllades, disperses o punts fixos d’ancoratge o derelictes (vaixells enfonsats). El seu àmbit de protecció és per sota dels 5 metres de fondària respecte al nivell actual de circulació. És a dir, que qualsevol obra que es faci per sota d'una cota de més de 5 metres s'ha de fer sota control arqueològic. Als treballs de la dessalinitzadora, al 2008, es va localitzar un fragment d'una barca d'època moderna. Als treballs de la depuradora hi ha la documentació d'un possible canó d'un vaixell de finals del segle XVIII. A les obres del tren d'alta velocitat varen aparèixer fustes treballades que encara es troben en estudi. L'aportació de sediment al Prat dificulta l'aparició de restes, ja que la inclinació del delta no es paulatina sinó en forma de barres caient quasi 90 graus. Només amb la construcció de grans infraestructures poden aparèixer restes de vaixells.
El topònim del “Prat de l’aigua” feia menció a dos sectors: al Prat deçà l’aigua (o de Provençana, actualment dins de l’Hospitalet) i el Prat dellà l’aigua (o de Sant Boi), a partir del segle X. La independència parroquial del Prat va ser al 1544, quan per butlla papal va ser aprovada la construcció del nou temple, diferenciant-se de les parròquies de Sant Boi de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Cervelló. La història del Prat s'escriu en relació amb les poblacions veïnes i la seva lluita per la independència.
Mercès pel comentari.
El jaciment de les Sorres pertany a Castelldefels
Que opines de les recents troballes de tortugues pleistoceniques del genere gopherus i Kinosternon, al Prat de LLobregat.
El jaciment de les Sorres, per extensió correspon a la plana deltaica del Llobregat. Tant Gavà, Viladecans i el Prat, al seu catàleg de patrimoni ho tenen contemplat com a jaciment arqueològic. També l'Hospitalet de Llobregat ho té registrat al Departament de Cultura. Lógicament, amb els estudis de l'arqueòleg Pere Izquierdo que va excavar al Canal de Rem, al límit amb Gavà, però terme de Castelldefels, i la troballa dels derelictes i material ceràmic és considera d'importància aquest sector.
No tenia constància de l'aparició dels gèneres Gopherus i Kinosternon al Prat, si a Sant Boi. Podries ampliar la informació i lloc on s'ha localitzat, si us plau. Mercès.
Publica un comentari a l'entrada