Anecdotari del carrer Ferran Puig

Simplificant bastant, el carrer Ferran Puig correspon a la fossilització del camí de Banyols del segle XIII, malgrat que ja al segle X hi ha notícies de que formaria part del terraplè del Riu Sec o Riera Vella -que discorria pel carrer Major fent un revolt per l’actual carrer Jaume Casanovas-. Principalment, aquest va servir per diferenciar el sector de l’Illa de Banyols (Provençana) amb el sector de Sant Boi. La carretera de València, tant el vial que procedia de la Bunyola com el de l’Albufera –àrea ocupada per l’aeroport- utilitzaven aquest terraplè per dirigir-se cap al camí de la Barca, fossilitzat més o menys en l’actual carrer Major. Al segle XVI, propietaris barcelonins van promoure la independència de les seves terres, per l’erecció de l’església. L’indret de l’actual carrer Ferran Puig, va apareixent a la documentació com a camí Vell de Banyols o de la Barca fent referència al canvi de vials per accedir a la barca, ubicada al sector de la Ribera al voltant de Can Parellada. L’augment econòmic al segle XIX, va fer que els braços antics de la Bunyola, convertís l'actual carrer Ferran Puig en vial, per a les necessitats agrícoles d’aquest sector.
Són moltes les construccions efímeres construïdes, però, el camí que es dirigia a la Bunyola era el límit al segle XVIII, de la delimitació de grans propietaris: Ponsich, Tos i Tos-Pecero, que amb la venda de les seves terres paulatinament s’anà edificant estructures agrícoles, malgrat l’existència de la importància de la Torre Xica.
El període cronològic entre els anys 1720 i 1740 correspon a l’edificació de les cases al voltant de la plaça i al carrer Major, amb una lleugera expansió al sector de l’actual carrer Ferran Puig. Actualment, el carrer Ferran Puig és un reflex de la urbanització del segle XIX, essent el primer entramat urbà on s’edificaren la majoria de vivendes. Però va ser a la dècada dels anys 20 del segle XX quan es produirà el salt al paisatge urbà actual, a partir del pla de reforma iniciat al 1916. Bon exemple són les finques del carrer Ferran Puig núm. 8 (farmàcia Mercè Fabró), l’habitatge núm. 23 -planta baixa ocupat per Prat Radio-, núm. 26-28, núm. 29, núm. 40, núm. 41, núm. 43 i núm. 51.
El gironí Ferran Puig va morir al 1901, i per la seva millora agrícola del sector de la Bunyola, al 1912, el carrer de la Bunyola va ser rebatejat per carrer Ferran Puig que perdurà fins a l’actualitat.