Fondo d'en Peixo: De la II República als nostres dies

La història del Fondo d’en Peixo va lligada a la lluita pels bassals d’aigua. Les problemàtiques salubres per l'estancament d'aigües, sobretot procedent dels desbordaments del sector de la Ribera, provocaven l'acumulació en aquest indret. Va ser aquest motiu, que propicià durant la II República, concretament al 1933, que el consistori comprés aquesta àrea, per realitzar el sanejament i la construcció d’un col·legi -amb directrius de l’escola racionalista-. Paral·lelament, la propietària de la finca, la comtessa de Torre Saura, iniciava la urbanització del sector del carrer Apel·les Mestres, fins als terrenys de la línia del ferrocarril. La disposició dels carrers, avui fossilitzats, marquen una amplada semblant en tots. Principalment, es basava en el pla urbanístic de l’Eixample aprovat al 1931, que incorporava l’amplada d'uns 8 metres, malgrat que hi varen construir carrers de 12 metres. Després de la Guerra Civil, i durant l'anomenat primer franquisme, en aquest indret, es va estar instal·lar la creu dels caiguts, que va ser un projecte d'exaltació feixista. Finalment, entorn al 1975, el parc va ser nombrat parc de l’Albufera, malgrat no va prosperar. Per part de tots els pratencs, hi han anècdotes de tot tipus en aquest indret; àrea naturalista per uns, cultural per uns altres, o simplement peculiar per les vivències i records de la memòria dels pratenques i pratenques.