L’Associació de Veïns Llevant va ser fundada al 1967, un any marcat per la transformació del Prat arran l’augment de les obres i infraestructures del municipi. Ben poc conegut és el barri de Llevant, per la minsa projecció i identificació d’ésser un lloc diferenciat. La falta de fites urbanes ha fet que els qualificatius d’aquesta zona siguin els seus vials o els seus comerços. L’associació es situa i intenta organitzar el sector entorn al carrer de la Carretera de la Marina. Però, cal dir que la defensa de la gent d’aquest barri ha anat en augment, amb una proliferació d’activitats lúdiques i educatives envejables. I amb una programació anual de considerable resposta pels habitants pratencs de Llevant, ja que s’ha consolidat com a referent per la seva festa major. Manca la consciència de pertànyer a un barri identificatiu, malgrat que els límits també semblen coincidir amb altres associacions properes. Però tot això, enforteix encara més la defensa d’un indret que ha vist augmentar el seu sentiment i convivència davant una zona respectable per la qualitat de vida i serveis. La seva seu al carrer de la Carretera de la Marina núm. 53 sembla un referent i aglutinadora de la generació que va poblar per primer cop aquest espai. Només amb el treball i esforç es podrà fer una consciència de barri, front altres sectors de la ciutat.L’associació va ser inscrita el 28 de gener de 1967, dins del núm. 536/1 com a Asociación de Vecinos de Llevant del Prat, sota el foment i defensa dels drets cívics, socials i de la persona.
Des del segle XII, el risc del llevant pratenc davant les inundacions del riu s’anà repetint els seus desastres. L’anomenat Prat deçà l’Aigua –delta de llevant- estava desatès per manca de terraplens i murs de protecció al riu del Llobregat amb el límit del camí del Sorral, on actualment hi ha la ronda de Llevant. Justament és aquest lloc, una de les àrees més poc poblades per masies a l'època moderna, fruit de les constants inundacions. Des de Cal Saio fins a Cal Muts del Serra Nou no hagués explotacions agrícoles, un paratge cultivat però no colonitzat, com a resposta i el temor del riu.
La història del barri començà amb la immigració de la dècada de 1960, ja que va fer augmentar aquesta zona d’habitatges, teixint un barri nou que ha anat retrobant-se amb la seva pròpia història. Quan es formà l’associació de veïns, al 1967, a l’estiu s’inaugurava la primera fase del barri de Sant Cosme i s’aprovava el pla parcial de Cal Saio, demostrant la necessitat de vivendes i de l’activitat industrial.
Com ja hem comentat, l’eix vertebrador de Llevant semblaria que és l’antic camí del Sabogal, és a dir, l'actual carrer de la Carretera de la Marina, que marca un món tan peculiar com a singular. La potencialitat d’aquest barri, sempre en progressió, li doten d’una mirada diferenciada de la resta de barris. La seva gent i els seus interessos fan carismàtica a aquesta zona, que ha vist com poc a poc el Llevant va bordant la seva pròpia història.
2 comentaris:
I quins focs d'artifici, ahir a la nit!
¿Saps quins són els límits del barri? Estic a prop de Marina però desconec si el barri de Llevant m'inclou.
"El llibeig la mou i el llevant la plou", es deia molt a pagès.
Magnífica dita!, la veritat és que cada cop la Festa de Major té més gent, i des de fa 5 anys ha augmentat moltíssim la seva afluència. M'encantaria saber els límits del barri, però l'Associació de Veïns de Llevant és va crear com a agrupació cultural i mai com a una unitat de barri. Cosa surrealista, però certa, és que l'únic que té els límits marcats al nostre municipi és Sant Cosme, que té un pla d'actuació propi i es va acollir a diferents ajudes, com la famosa llei de barris de 2004. Malgrat tot, hi han barris com la Barceloneta, Cases la Seda, Barri de les Palmeres, Jardins de la Pau, la Granja, Sant Jordi i Nucli Antic (afavorit pels vials com a unitat pròpia) que tenen prou entitat per ser reconeguts com a tal. L'administració municipal com a la majoria de viles, no s'administra en barris. És un tema complicat, a Barcelona, l'administració de barris també és un problema pels límits de cadascú, la sort és que tenen els districtes que afavoreixen les relacions amb els barris. Hi han diverses associacions de veïns com l'Onze de Setembre - Plaça Lluís Companys, Prat Nord, del carrer Ferran Puig, Plaça Catalunya - Plaça Mestre Estalella, Plaça Constitució. Però, demà podrien créixer moltes més i no tindrien cap potestat juridico-territorial. Tot depèn de la voluntat de l’administració i les relacions amb les associacions, que pel que fa al cultural semblaria que es troben en bona sintonia amb col·laboracions diverses, sobretot pel que fa al tema econòmic. Respecte a Llevant, només als seus estatuts responen a una oferta cultural, lúdica i econòmica al voltant del carrer de la Carretera de la Marina. Però, la idea en un principi era aglutinar a finals dels 60 les noves edificacions desemparades del nucli urbà, del sector de l'avinguda Llibertat. L’administració a la segona meitat del segle XIX estava en tres districtes, a més del nucli: Ribera, Bufera i Bunyola. Malgrat els problemes amb els límits territorials a inicis del segle XX, es va mantenir fins després de la Guerra Civil. Durant el primer franquisme varen incorporar com un nou districte un més la zona de l’Aeroport.
Com a conclusió, ja estaria bé una divisió per barris, que de ben segur portaria molts problemes; qui sap en un futur... Però sembla il·lògic, que nuclis com l’Eixample del 1916 o les Cases d’en Janet no estiguin reconegudes dintre de cap associació. D’aquí poc quan estigui feta l’Eixample Nord, segurament hi haurà associació, i qui sap a lo millor també tindrà un pla d’actuació propi.
Merci, Puigmalet
Publica un comentari a l'entrada