La pesca de la saboga (1660-1670)

Les activitats pesqueres al Riu Llobregat van ser una pràctica recurrent per part de diversos grups procedents de Cornellà, de l’Hospitalet i del Prat. Des del pas de la barca del Prat fins al mar, el riu hi hagué tanques i petits terraplens per a la necessitat de pescar sabogues. A inicis de la dècada de 1660, els santboians davant l’oportunitat de gaudir d’aquesta pràctica, també comencen a aprofitar aquest recurs, amb pactes amb els diferents grups de pescadors. Aquests, pescarien els dimecres, de dia i de nit, i a tocar al pont de la vila santboiana. Per contra els de l’Hospitalet i del Prat, fora de tot control, i més per tradició i desídia, no obeïen els dies assenyalats, fent la seva, i pescant en terrenys no marcats com a la zona pratenca. A l’any 1662, els de Sant Boi s’enfrontaren amb els de Cornellà, l’Hospitalet i el Prat. Ja que la vila de Sant Boi no podia aturar aigües més enllà de l’estacada, per la zona de Cal Monjo o Torre de l'Estacada, aquest era oficialment el lloc per poder pescar per tots les sabogues. El conflicte va servir per aturar tota pràctica, i com que el grup de santboians varen incomplir el pacte, van ser denunciats. Finalment, Cornellà, l’Hospitalet i el Prat guanyarien la sentència al 1670. Això, només és una recreació d'un apunt quasi testimonial dels conflictes dels pobles del delta per l'aprofitament del riu i de la seva pesca.