Indubtablement,
però ja bastant oblidada, la guerra del Francès (1808-1814) ha estat el conflicte que més
penúria portaria a les terres del Delta del Llobregat. El 12 de febrer de 1808, les tropes franceses entraren a la ciutat de Barcelona amb la mentalitat
popular que anaven a Gibraltar. Davant el pànic dels militars napoleònics, els
governadors i els generals espanyols demanaven tranquil·litat. Els francesos van
controlar les fortaleses de Barcelona, i després els pobles més propers,
primerament l’Hospitalet, Cornellà, Sant Joan Despí i Sant Feliu de
Llobregat, per part de la cavalleria francesa. Seguidament, van apoderar-se de
totes les palles per a la cavalleria, primer a Sant Boi i després al Prat,
Viladecans i Gavà.
Durant la
totalitat de la guerra, el Prat va ser concretament la població que més va
patir els costos, ja que va fornir de farratge (palla i herba) a l’exèrcit de
la línia del Llobregat, i especialment a les tropes de Josep Manso de l'exèrcit reial. L’allotjament
de la tropa francesa a les diferents cases del Prat sol·licitant
llits i coixins per al descans, però era sorprenent l'estima per l'aviram pota blava dels masos pratencs per part d'alguns generals francesos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada