A la
tardor de 1836, el delta del Llobregat era escenari de les primeres incursions
carlines, amb el recolzament pratenc a les Milícies de voluntaris reialistes i
d’Isabel II, un cop mort Ferran VIIè al 1833. Davant la indefensió i ésser un poble
obert, el Prat davant les repetides ocupacions dels carlins, els pagesos
principalment armats retornaren les armes a la ciutat de Barcelona fars de la
lluita. La Diputació va imposar una multa però el perdó si retornaven al
confrontar-se amb els carlins. Només l’església, la rectoria i el campanar
seria fortificat durant el conflicte bèl·lic.
Les
multes i les contribucions al Prat anirien en augment, on la crispació seria unànime
al 1837. Diversos propietaris acusaren al consistori de forma anònima de la
càrrega tributària: “¿Es posible que algunas autoridades
subalternas cerca de la capital del Principado observen aún el despotismo de no
querer poner al público las listas de los contribuyentes a los repartos de todas
las clases de contribuyentes a los repartos de todas clases de contribuciones,
ni las circulares que las superiores les han pasado, a pesar de haberlo
reclamado algunos agraviados por el demasiado exceso del cupo que se les han
señalado?”.
La
rèplica no es va fer esperar, essent batlle del Prat Marcos Busquets i Tort, a
partir d’un pregó reclamant a l’actual plaça de la Vila als suposats afectats
la seva presència per aclarir el malestar. El secretari Lorenzo Prim escrivia: “Si tan persuadido está de ello haga este
servicio a su Patria, no tema en publicar hechos y nombres de personas, pero guárdese
de calumniar […] Reclame, como tiene derecho ante quien corresponda cualesquier
exceso en el reparto, y no quiera sacrificar su fortuna poca o mucha en el pago
de las multas, que con razón impone la ley a los autores de escritos injuriosos”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada