El Pollo del Prat

El Pollo forma part del bestiari de foc de la Colla de Diables del Prat. Construït en fibra de vidre per l’escultor Ramon Aumedes del taller de Granollers Sarandaca, representa un gall pota blava amb una alçada de 3,20 metres i 3,50 m de llargària, a més de 21 punts dobles de foc. El seu bateig de foc va ser al Pratifoc de 1991.

Camí de la Ribera del Prat

El camí de la Ribera del Prat correspon a un vial d’època medieval en direcció a Sant Boi de Llobregat. Des d’aquesta població va ser anomenat camí del Prat de Sant Boi fins al segle XVI amb la independència parroquial del poble del Prat. Com la majoria de camins ha sofert grans transformacions, la intenció de la seva creació era ser el pas des del nucli de masies que estava a l’actual plaça de la Vila passant per les grans masies del districte de la Ribera. Actualment, el Parc Agrari del Baix Llobregat conserva la trama d’aquest camí existent al segle XIX.

Camí del Salí

El Camí del Salí corresponia a un camí tradicional del sector de l’Albufera. Rep el nom del topònim Salines que entre els segles XVIII i XIX s’aprofitava la sal d’aquesta zona. Actualment, amb la remodelació de la zona de la platja s’ha renombrat com a Carretera de la Platja.

Can Carlets, patrimoni perdut

Can Carlets era una masia d’inicis del segle XX, amb dos vessants que donen aigües a les façanes laterals. La seva elevació amb 12 graons per precaució per les riuades, també indicava el suposat aprofitament d’una masia més antiga. Va ser enderrocada a petició del centre comercial Carrefour el 2004.

El perdut Centre Autonomista

Imatge extreta de:

http://ruta.elpratllibertari.cat/centre-autonomista/

El Centre Autonomista del Prat, conegut com la Sala d’en Bou, va ser la seu del Centre Artesà creat el 1882. Tenia teatre per 250 persones-, cafè, sala ball (reunions, conferències, xerrades). Dissolt l’any 1924 per negar-se a fer estatuts en castellà i pel fet de la ballada de sardanes a la plaça. L’any 1930 es crearia allà el Casal Català, on al 1935 es dissolt i passaria a ser la seu d’ERC. Un cop acabada la guerra el franquisme el rebatejarà com a Cafè Español i l’ocuparà l’associació eclesiàstica dels Pares Família fins als anys seixanta en que es construeix l’actual entitat bancària. 

El joc de la "correa" al Prat

Imatge extreta de:

http://www.xtec.cat/centres/e3007233/WEB%20COMENIUS/WEB%20CATALA/CATALUNYA/jocs%20tradicionals.htm

El joc de la corretja o “correa” és un joc tradicional arreu de Catalunya, principalment de les Terres de l’Ebre. Durant les dècades de 1970 i 1980, al Prat es va practicar una modalitat d’aquest joc. Consistia en amargar una corretja per part d’una persona, on la resta l’havien de descobrir. La persona que havia descobert la corretja podia perseguir a les diferents persones donant els cops de corretja al cul fins a una zona de salvaguarda.

L'Estany de la Ricarda

L’Estany de la Ricarda correspon a un antic braç del riu Llobregat on desembocava l’anomenat Riu Mort d’època medieval. Presenta uns 800 m de longitud, per 100 m d’amplada màxima i uns 4 metres de profunditat. Actualment, l’Estany de la Ricarda és propietat privada.

Camí de Sant Boi del Prat

El camí de Sant Boi del Prat era un antic vial conformat entorn al segle XIX, que ha estat modificat en moltes ocasions. Amb la construcció del Canal de la Dreta del Llobregat i la parcel·lació de la finca dels Ponsich, es va edificar el camí aprofitant part d'un camí medieval a l'antiga possessió del Prat de Sant Boi. Actualment, gairebé correspon a l’actual carretera C-31C.

El joc de trencar l'olla al Prat

Imatge extreta de:

http://fotos.hispavista.com/presentacionAlbum/visualizarFoto/index.phtml?idFoto=639155&nombreAlbum=llavaneres&orden= 

El joc de trencar l’olla va ser molt popular durant els segles XVIII i XIX a la plaça de la Vila del Prat. Es tracta d'un joc infantil que consisteix a trencar, a cops de bastó i amb els ulls tapats, una olla de terra que penja d’una corda. En les diverses festes va ser molt popular per la gran quantitat de caramels que contenia l’olla per als infants del Prat.

400 anys de la Plaça de la Vila

La plaça de la Vila del Prat és un dels indrets més emblemàtics de la ciutat. La seva fesomia canviant ens marca la història moderna. Des de l’actual plaça de la Vila, autèntica cruïlla de camins, s’encarrilava cap a la Ribera, a la Barca, a Banyols o a l’Albufera. A vegades les efemèrides marquen el camí de la història d’un poble, aquest any, encara estem a temps de celebrar els 400 anys que compleix la plaça de la seva primera menció el 1613.

Camí de la Carretera Fonda

El camí de la carretera Fonda va ser adaptat a inicis del segle XX, per a donar servei a les dependències dels carrabiners del Prat. Popularment, va ser anomenat camí de la Caserna o camí dels Carrabiners. Malgrat que aquest vial més o menys coincideix amb el camí medieval de la Bunyola, va ser modificat principalment amb l’obertura del Canal de la Dreta del Llobregat.

Escola La Seda

L’escola La Seda va ser edificada al 1921 per Rossend Soler i Dolors Sala a l’actual plaça del Pintor Grau i Sala, coneguda com a la Torre de l’Estació finalitzant al 1924. La primera vegada que s’utilitzà com a escola seria durant la Guerra Civil, juntament amb Ateneu Llibertari i amb la seu de les Joventuts Llibertàries, on hagueren allotjaments de refugiats. Al 1941 seria destinada a diverses activitats culturals de la fàbrica tèxtil. Posteriorment al 1959, s’inicià com a centre docent, desvinculant-se de la propietat de La Seda al 1980.

La Seda com a patrimoni perdut

La Seda de Barcelona del Prat va ser una empresa creada amb capital, majoritàriament, holandès, instal·lant-se al 1928. Els dirigents holandesos, amb el control de l’empresa al seu càrrec, varen crear una colònia molt integrada a la vida quotidiana pratenca. La demanda de mà d’obra va comportar que gent vingués de les comarques tarragonines i de les proximitats amb el municipi del Prat, així com de persones provinent de la resta de l’estat espanyol. La Seda, al mes de juliol de 1931, va viure una de les més importants vagues de la seva història, amb un total de dinou dies. Només, resta de testimoni industrial la xemeneia de la fàbrica, essent afectada per l’Eixample Nord els terrenys que ocupava. Deixant de banda les xemeneies al Prat, no ha existit cap indústria fabril sencera protegida com a patrimoni industrial malgrat la importància d’aquest sector al nostre municipi i que tan a marcat la història pratenca.

El joc de la "lima" o tornavís al Prat

La “lima”, la llima o el tornavís és un joc tradicional al Prat de les dècades de 1970 i 1980. Consisteix en una modificació del joc de la xarranca, utilitzant una llima, tornavís o una barra metàl·lica, per un costat afilada per ser punxada al terra. A partir d’un quadre dibuixat al terra humit amb 8 divisions, numerats de l’1 al 8 segons la distància de menor a major. Es llença la llima amb l’objectiu de punxar-la al terra en el quadre núm. 1, així successivament fins al 8, on cada quadre s’ha d’agafar ficant el peu en les altres caselles sense tocar el que es troba punxat. La llima va ser un joc molt popular amb l’aportació de sauló per a la creació de parcs públics al Prat, sobretot després de les pluges amb el terra més humit.

Camí del Pas de la Barca

El camí del Pas de la Barca correspon a un vial d’importància cabdal per a la història del Prat. Al llarg d’aquesta, presenta vàries modificacions en relació al tram urbanitzat del sector nord de la vila del Prat. Entre 1700 i 1873, des de la plaça de la Vila passant pel carrer Major i un camí per l’esplanada de cal Mosso, avui dia ocupat pel soterrament d’un gasoducte, s’endinsa cap al riu Llobregat. Actualment i sorprenentment no hi cap indicació ni protecció del tram d’aquest camí del que al llarg d’època medieval va ser pas obligat per creuar el riu Llobregat en direcció a Barcelona, malgrat que es trobaria afectat pel projecte de l’Eixample Nord.

L'escorxador del Prat

L’escorxador municipal del Prat aixecat al 1919 corresponia a un conjunt d’edificis d’estil modernista utilitzat fins a la dècada de 1980. Posteriorment, fou ocupat per la Brigada d’Obres municipals i al 2006 enderrocat per a la construcció del Cèntric Espai Cultural. Avui dia, no hi ha cap rastre de la seva anterior existència malgrat la seva importància, només queda en el record popular i cada vegada menys, el topònim “el Matadero”.

El camí del Sorral del Prat

El camí del Sorral correspon a un tram d’un vial d’origen medieval. L’aprofitament de les graves i sorres per a la compactació de nous vials al Prat en aquest indret li atorga una importància, i més encara per ésser un camí paral·lel i per damunt al terraplè de defensa del riu Llobregat. A època medieval identificat com al camí del Riu, des del segle XVII va passar a ésser el camí del Terraplè, i finalment conegut des d’inicis del segle XX com el camí del Sorral. Malgrat, la importància dels vials i camins rurals al terme del Prat, no només al Parc Agrari del Baix Llobregat, cap administració ha protegit cap element de la xarxa viària al llarg de la història.

El joc del guà al Prat

El guà és el joc més popular del jocs de bales. La primera meitat del segle XX anomenat “clotet”, on posteriorment, ha esdevingut guà fent referència al forat al terra per a la seva pràctica. Els jugadors cadascú amb la seva bala des d’una línia a certa distància es llençava la bala procurant ficar-la dins el guà o tan a prop com pugui. El que la ficat dintre començava a tirar o si no hi havia el més pròxim. Posteriorment, s’ha de tirar contra una de les bales dels adversaris. La primera s’anomenava “chiva”, “chivas” o simplement “primera”, la segona “peu” o “segona”, però també es va posar de moda a les dècades 1970-1980 “lohay”. Un cop havia picat la bala contra la bala del adversari, havia de allunyar-se tan com per entrar el teu peu com a marcador de distància. El tercer cop anomenat “tute”, i finalment s’havia de ficar al guà o al clotet. Aquesta modalitat de “chiva, pie, tute i guá”, va ser molt popular durant la dècada de 1970 fins a inicis de 1990. Actualment, malgrat la diferències generacionals i els pocs racons per a la seva pràctica en parcs públics sembla que es tornaria a jugar al Prat.

Diverses maneres, però no les úniques, de tir per a la seva pràctica.

Camí de Cal Silet

El camí de Cal Silet entre el barri de la Granja i la carretera de la Bunyola, forma en part de la delimitació de la coneguda Eixample Sud. El vial complert amb uns 850 metres de llargària separa la zona urbana amb el Districte de l’Albufera -ocupat per l'aeroport-, transformat per les diverses masies, amb una parcel·lació quasi reticulada de l'explotació agrícola. La importància de Cal Silet radica amb al barri de les Palmeres, que es va edificar al segle XIX, hi ha quedat fossilitzat el seu nom amb el camí de Cal Silet; aquesta masia va ser enderrocada al 1974 per l’ampliació de l’aeroport. També era coneguda com a Cal Santoio.

Origen del Sometent al Prat

El Sometent era un cos de seguretat d’origen medieval, que va passar per diferents fases al llarg de la història. Corresponia a un grup paramilitar format per civils amb la intenció de garantir la protecció de la població i el territori El sometent és hereu de l’antic sagramental, inspirat en la germandat dels pratencs per la seva pròpia seguretat mitjançant un jurament. Establert des del segle XIII, malgrat l’obligació en aquests moments, de la defensa del país davant atacs exteriors per legislació de Jaume I. El primer jurament als pobles del pla del Llobregat va ser establert al 1257.

A inicis del segle XV, existiren capitans nomenats entre els pagesos de Sant Boi i del Prat de Sant Boi, que posteriorment eren ratificats pel veguer de Barcelona. Gràcies als llibres del Sagramental d’època baixmedieval, tenim la relació de les persones que van jurar el càrrec. El sometent només actuava en cas de foc i sang però no en bandositats, exceptuant alguns casos.